Trasllat

Ei!
que m'he traslladat a Wordpress!

La sort és que he pogut migrar tots els posts amb els comentaris i tot. I estic en procés de migrar (haurà de ser artesanalment, mecachis...) el contingut del meu altre blog, "inventariant"

La nova adreça, doncs, és: http://inventariant.wordpress.com/

El que em sap greu és perdre el widget de Flikr de les meves fotos que es reprodueixen aleatòriament a la capçalera del blog; a veure si aconsegueixo posar-ho també a Wordpress...

apali, ens veiem allà, doncs
(i potser amb el temps tanqui aquest blog que haurà quedat com un vaixell sense timó a la deriva per l'oceà de la blogosfera... jejeje)

Desvetllada 5

Insomni, again...


dos dies seguits dormint quatre hores... i avui vaig de camí... perquè ja són les dues... el blog de'n Genís em fa saltar d'un lloc a un altre i a un altre, i un altre, tot de coses interessants... hauré de parar...! però no, ja me'n vaig a dormir, a veure si avui sí :)

El xirimiri i el diluvi

Ahir la pluja i jo vam jugar a fet i amagar tot el dia... Ben d'hora al dematí vaig desetendre la roba perquè vaig veure el cel i vaig penar que podia ploure, i com que aquell dia havia d'arribar tard al vespre, vaig preferir prevenir... però la roba estava una mica humida, amb alguna gota recent caiguda encara ben visible... uf, just a temps! i quan vaig sortir al matí la moto estava mig molla, devia haver plogut durant la nit. Vaig anar a treballar, i a migdia, sortint de la feina del matí per dirigir-me a la de la tarda, de nou la moto estava mullada, ...però no plovia...! I finalment al vespre, després de la reunió de les vuit em va enganxar, era xirimiri, però per fi m'havia pescat; jo que l'havia estat driblant tot el dia, i al final em va pescar. I avui tornem-hi: tot el dia que està núvol, i ha estat només arribar a la feina de la tarda, aparcar la moto, engegar l'ordinador, i pam, s'ha posat a diluviar! m'he tornat a escapar pels pèls! ara que la remullada del casc que he deixat lligat a la moto no me la treu ningú... sort que encara no fa massa fred... :-)

Impressions subjectives i relatives

Avui la circulació anava com amb sordina...
Darrerament els dies em cundeixen més...! :-)
Em fan mal les espatlles pel pes de les responsabilitats que he agafat...?
Ballar em va fer passar el refredat..., o és que ja no estic tant superada per l'estrès...?

Web 2.0

senzillament BRU-TAL

In memoriam

La vida...
...és una oportunitat, aprofita-la.
...és un somni, fes-lo realitat.
...és un repte, afronta'l.
...és un deure, compleix-lo.
...és amor, gaudeix-la.
...és tristesa, supera-la.
...és un misteri, descobreix-lo.
...és un himne, canta'l.
...és felicitat, mereix-te-la.
...és vida, defensa-la.

Mare Teresa de Calcuta

Correu-e

Avui tinc un dia poc productiu laboralment parlant... m'he distret amb el correu electrònic...

en relació a l'email, volia aprofitar per penjar un vídeo en aquest dia poc productiu; el vídeo forma part d'una campanya de publicitat de gmail consistent en demanar als internautes vídeos de dos segons on sortís la icona amb el característic sobre de gmail, que havia d'entrar per l'esquerra i sortir per la dreta; aquesta ha estat la manera de poder enllaçar els millors vídeos; el resultat és aquest:



A mi personalment m'EN-CAN-TA el darrer ;-)

Sensació de setembre

Ja se m'han acabat les vacances; un meset, no em puc queixar gens...! Tornada a la normalitat, doncs, a la rutina, a la quotidianitat laboral. Mentre alguns apuren els dos darrers dies del mes d'agost, el que ja treballem aprofitem que el dia gris s'ha llevat per sentir-nos una mica com si ja fossim al setembre, el primer mes amb aires de tardor; començo a arraconar la pila de les samarretes sense mànigues... es comença a omplir la dels jerseis..., les jaquetes i les sabates tancades tornen a apareìxer al sabeter. Ja s'apropa la tardor...! la veritat és que m'encanta viure en una zona de clima temperat :-)

Gran apagada

Veïns

És curiós... avui que estic acabant una feina que he d'entregar demà al matí, potser pel fet que no és meva, i pel fet que sé que l'acabaré a temps, no em molesten els sorolls dels veïns. Avui no em molesta tant com altres dies el nen de dalt, el "nen mamut" que li diem nosaltres, amb els seus crits, les seves corredisses, les dels seus amiguets ("¡Mamá, bajamos al parque!" bieeeen!, penso jo tot i això). No em molesta i fins i tot em fa gràcia sentir la sintonia de la distribuïdora de turno quan el veí de sota engega el DVD i la seva sessió de diumenge de home cinema amb el dolby surround a tot drap... Avui fins i tot jugo a intentar endevinar quina película deu ser... Avui no és de batalles navals, de canonades o guerres d'avions, per sort; se sent música de ball, com si fos una d'aquelles pelis dels anys quaranta que comencen amb una banda de jazz tocant en un "guateque" i la càmara va fent un zoom cap a la que serà la parella protagonista... Apa, a seguir treballant amb el so de fons de la vida en comunitat... de veïns. :-)

Quines ganes

quines ganes m'han agafat de cop, asseguda davant de l'ordinador, d'estar en un chiringuito de platja, a la fresqueta de l'ombra d'un teulat de canyes, prenent uns chocos, olives i patates chips, amb una clareta ben fresqueta, en biquini i amb la pell calenta del sol... esperant un dinar d'estiuet... jooorl... ja queda menys... :)

Temps aturat

Hi ha coses d’aquesta casa per les quals el temps s’ha aturat. Pel rellotge de la cuina que sempre marca ufanós les dues menys deu minuts…, la pols a sota les estanteries, damunt els prestatges infinits, sota els armaris...

cos-ment

“El cuerpo es el campo de batalla de las guerras creadas en la mente”
Brian Seaward, Ph.D

tret del DVD de la Colecció Mente Sana
"Deepak Chopra. Encuentra tu equilibro, 1"

Cantussejant a la feina

avui per fi he pogut cantar a la feina! :D la sala ja estava buida, només quedava una persona, de manera que la darrera mitja hora he pogut tararejar les cançons que sempre escolto mentre treballo. jeje Ja veus quina cosa, però per mi ha estat una alegria; un plaer contingut tot aquest temps... una d'aquelles petites coses que fan que la vida pagui la pena... poder cantar... jeje

Crònica d'un "michelin" anunciat

... I ara el que m'ha decidit a posar-hi remei no ha estat pas la pressió mediàtica que fa pensar que si no tens un cos bonic (segons els canons actuals, es clar: prim) no seràs feliç a la vida, sinó una constatació física: tenir sobre-pes molesta, es incòmode. Asseguda a la taula de treball noto el michelin de la panxa intentar-se col·locar, per damunt o per sota de la taula, per damunt o per sota del cinturo del pantaló... No les tinc totes de si me'n sortiré igual de bé que l'any passat, que vaig baixar uns sis quilets... ara que sé pel que vaig haver de passar... ara que també ser que em va agradar el resultat...

Primavera

Sembla ser que sí, sembla que ja ha arribat la primavera a la ciutat. Se sap perquè hom recupera aquella sensació de caloreta, quan l'abric de l'hivern comença a fer nosa, es respira una certa sensació de xafogor incipient, una sensació, unes olors, que el pas de l'hivern aconsegueix fer oblidar temporalment, i es un temps no prou llarg perquè deixi de resultar-te familiar, no prou curt com perquè no el reconeguis de tant avesat que n'estàs... Es la gràcia de viure en un clima temperat, la varietat...! :)

Això no pot ser

No he acabat d'agafar el ritme; no me l'he cregut. Ni la facilitat d'agafar pàrquing em motiva prou... Ara m'excuso amb lo d'agafar el bicing, i ja veuràs, em passarà que alguna vegada no hi haurà bici... i ja hi som: tornaré a tenir l'excusa per arribar tard...
Aixxx...

Sembla com si en les feines, si no estic rodejada de gent, i per tant, d’"observadors", no me l'acabo de prendre seriosament... A lo de la biblioteca on faig de voluntària estic les dues hores com un clau, sense parar, i no m'entero ni de la gana. A veure, en puc tenir, però com que no tinc mes remei que aguantar, aguanto i no és per tant... En canvi si això em passa a l'arxiu, com que ningú em controla, m'aixeco per anar a picar alguna cosa..., per fer un descanset... no s’hi val!

Oci – negoci…

Perquè em passa això…? Em passo tota la setmana pensant en coses que tinc ganes de fer (sobretot escriure, llegir, endreçar papers…) i quan arriba el cap de setmana
m’agafa una fluixera…, una “madritis”…, només tinc ganes de jeure al sofà, dormir, mandrejar…, ni de cuinar tinc ganes…, menjaria qualsevol cosa… I després torna a venir el dilluns i tot és omplir llistes de coses per fer, fer plans sobre això i allò, pensar com m’organitzaré el temps, esgarrapar el poc temps que em queda a la tarda després de treballar… i em tooorna a passar indefectiblement (crec que és el quart cap de setmana que em passa): arriba el temps de l’oci i no m’hi poso… només tinc ganes… de no fer res… aix… què contradictòria que soc…
I quan finalment decideixo posar-m’hi, amb ganes, apareixen coses a fer, responsabilitats… joooo…

Les pantalles del futur

Fred i vent

Avui és un dia de cares de fred i de vent. Nassos arrufats sortint lo just de la bufanda, ulls entretancats, celles frunzides, cabells esbullats. És un d’aquests dies en que passes menys fred anant en moto que a peu, perquè en la moto tens almenys les orelles tapades pel casc, i tenir les orelles tapades un dia de fred i vent és mitja vida!

Lectura en remull

Oliver Sacks, El hombre que confundió a su mujer con un sombrero

Estimar-se saludablement

...que important és que la teva parella accepti i recolzi les teves decisions, per equivocades que li puguin semblar. Que valori els teus reptes, les teves il·lusions, les teves necessitats... Què important és sentir-se molt i molt estimat, i que el seu amor t'abraci fort, fort, però és molt important també que l'amor no constrenyi, no ofegui, que deixi respirar. Que accepti eixamplar horitzons més enllà de l'espiral tendra i dolça però centrípeta en què es pot arribar a convertir una relació de parella, per molt que s'estimin els seus membres, si no la deixem respirar... obrir-se... I això passa per acceptar que no sempre hem d’estar junts, a tothora, per tot... si “sortim” de la parella tindrem més que explicar-nos quan ens retrobem, tindrem a més, l’alegria del retrobament...! idees que em venen al cap sobre això de l’estimar-se...

Amar no es mirarse el uno al otro, es mirar juntos en la misma dirección (A. Saint Exupéry)

Manipulacions

MANIPULACIONES
7 series de estiramientos prácticos que nos colocan en el juego de la alineación, la respiración, la relajación en un proceso que nos conduce a estudiar el cuerpo en la alternancia de la disponibilidad de tocar, de ser receptor o emisor de estimulaciones, se trata de observar el cuerpo y todo lo que nos constituye como personas: estructura ósea y nerviosa.

un gustarro, vamos...

La meva bici

Avui he recuperat la meva bici...! no és que l'hagués perduda, no... és que no me'n recordava que la tenia...! Resulta que al pis del meu pare, on vivia quan era petita, hi ha un "cuartuchu" a la porteria on s'hi deixen les bicis, i com que el volen pintar, han demanat a tots els veïns que treguin les seves bicis. El cas és que m'ha trucat mon pare per dir-me que a veure si podia passar a reconèixer quina era la meva, i jo ni me'n recordava que tenia bici...! una mountain bike per més senyes...!

Doncs a mida que anava cap allà anava pensant... tenia una bici...? i com era...? no recordo ni el color... ni quan la feia servir... però poc a poc la sensació que sí que n'havia tinguda una era cada cop més intens... començava a recordar que la feia servir per anar a la facultat... des del centre de la ciutat.... siiii! cada cop me'n recordava més i més...!

El cas és que quan he entrat al quartet i he fet una primera repassada, no l'he reconeguda, la meva bici...! buscava una de noia, de les que tenen el quadre més avall, i de fet només n'hi havia una entre les bicis que quedaven, però li he passat la vista així per sobre i no m'ha semblat la meva... m'han despistat unes taques de pintura blanca al seient que algú li deu haver fet volent o sense voler en tants anys d'abandonament... i no ha sigut fins al cap d'una estona que m'he parat a mirar-la bé que l'he reconeguda...

siiii.... aquell color, aquella forquilla d'un color diferent al de la resta de la bici..., la cistella, agafada amb un candauet..., la llum del darrera..., l'enganxina de quan la vaig tenir en un parc municipal...! (això ha estat bastant definitiu...) però finalment el candau... Ha estat l'element que més ha activat els mecanismes de la memòria... He recordat com el guardava en el mateix quadre i com en circular em fregava la cama... i que no podia moure gaire la base del candau perquè si ho feia tibava els frens i em feia anar malament...!
I tot plegat m'ha fet recordar les meves anades i vingudes d'elisabets a la facultat, creuant la ciutat pel carril bici, sempre que podia... caram quina pujada... estava en forma aleshores...!
I el gust de la baixada en tornar, sense haver gairebé ni de pedalar...

És ben curiós això de la memòria... com una cosa que no tenies en absolut present... ho havies "oblidat" pot tornar a fer-se present i ben intens quan la "recordes"... Recordo que a filo ens havien explciat alguna cosa de Plató crec que era, referent a la nèmesis... que deia alguna cosa així que tot el que sabem de fet és perquè ja ho sabíem però ho hem oblidat... era així...? ai, ara no ho recordo... ;)

Gairebé

Sembla que una de les dues esperes demà s'acabarà...! ole ole... seguiremos informando ;)

Paciència

Darrerament estic aprenent que és important en molts aspectes de la vida tenir paciència...

El que jo vulgui!

Que què penso fer ara que tindré més temps lliure, i poques obligacions? (almenys fins a finals de mes, espero!) Doncs sonarà tot el topicazo que es vulgui, pero m'agradaria LLEGIR MÉS (blogs i llibres), escriure més (als meus blogs i en les meves llibretes diverses), veure més CINE (m'encantaria veure tantes pelis com dies de l'espectador pugui aprofitar al llarg de la setamana!), tornar a BALLAR, tornar a DIBUIXAR/PINTAR... Ah, i aprendre portuguès! Jeje

Espera

Tinc ganes que passin els dies i ja saber...

Mente Sana

Tal com es defineix la revista dins el web de RBA Editores http://www.rba.es/publicidad/revista.jsp?ID_REVISTA=15503

MENTE SANA
“La nueva revista para la mujer que quiere ser protagonista de su propia vida.
- De la mano de Jorge Bucay
- En el tono próximo y ameno de sus libros
- Como respuesta a las nuevas expectativas de las mujeres
Mente Sana, la revista de Jorge Bucay, ofrece cada mes artículos para el bienestar emocional de la persona. Para encontrar un sano equilibrio en nuestra vida familiar, laboral, en las relaciones de pareja y especialmente con uno mismo. Tienen cabida temas de desarrollo personal, aceptación corporal, pareja, hijos, sexualidad... Todo contado con la cercanía y amenidad propias de Jorge Bucay y de otros especialistas que saben que lo importante es que sus ideas lleguen al corazón de la gente y sean realmente útiles para sus vidas.”

No es la típica revista per dones que parla de frivolitats de manera generalista, aquelles de les que tens la sensació que si trobessis un número de fa sis anys hi trobaries els mateixos reportatges que en un número actual... Tampoc et trobes anuncis de cosmètics a cada tres pàgines, com passa en altres revistes suposadament de psicologia. I aquesta revista, mente sana, m’agrada per l’estil del Jorge Bucay, pels plantejaments de la psicologia positiva. Penso que ajuda a pensar millor les coses, de forma menys malaltissa (mente sana!) i a més la lectura es fa amena i divertida. La recomano!

Bones compres?

Propòsit d'any nou

Em sembla que ho intentaré. Malgrat que sembla que una de les característiques del meu signe (en l’horòscop xinés) el mico, és el fet de ser “fácil de desalentar” (segons el que diu* el calendari del 2007 que ens van regalar en el nostre restaurant xinés d’emergència pels dies en què no tenim ganes de cuinar) intentaré aquest any que comença escriure cada dia. En algun dels meus múltiples blogs. Crec que ho puc aconseguir, i que pot ser un bon exercici, no només intel·lectual, sinó de constància, per demostrar-me a mi mateixa que soc capaç de manterir alguna de les activitats que començo, jo, que soc tant tastaolletes…! Serà un d’aquells propòsits que ens fem quan comença l’any…?

Feliç any nou 2007!

* MONO: Inteligente, buen político, sediento de conocimientos e inventivo per fácil de desalentar. Compatible con dragón y rata, pero no con tigre.

Recordatori 2006

Em copio d’una amiga aquest post:
RECORDATORI de l’any que ahir s’acabava

SETEMBRE 06:
Desvetllada, Distraccions, Talpa europaea, Ego-Blog-Ego..., homes i neteja... una relació difícil?, Anar al mateix ritme, Per parlar, Extrems, Desvetllada 2, Dansa, Desvetllada 3;

OCTUBRE 06: Torno i no torno, Santa xocolata, Floretes;

NOVEMBRE 06: Estil fosc-horrendo-hortera, Que noooooooooo, La força de les imatges, Santa xocolata 2;

DESEMBRE 06: Desvetllada 4.

Desvetllada 4

No pot ser... una altra vegada... De moment la solució es diu Valeriana.

Santa xocolata 2

No us perdeu el detall de la decoració del plat: espolvorejar (es deu dir així, això?) el plat amb xocolata havent-hi col·locat abans estratègicament una forquilla i un ganivet, i treient-los, de manera que quedi com "l'ombra". Original, eh?

La força de les imatges

Aquesta imatge pot tenir moltes interpretacions, oi?
- la fredor d'alguns regals...
- un regal que es fon de seguida...
- el regal de desfer-se de plaer...
- quan canviar d'estat, o els canvis en general, són com un regal...

algú s'anima a fer més interpretacions?

Dedicada a una bloggaire amiga que
ha passat una mala experiència recentment
i a qui crec que li agradarà aquesta fotografia
(que probablement ja coneixies, c. :)

Que noooooooooo

Que NO és la meva feina. No ho penso fer. Quaaaantes vegades hauré de marcar els límits i dir QUE NO, sigui de forma oberta o encoberta, o directament no fer-ho, perquè s'adonin d'una vegada per totes que ja no "trago" com quan era més joveneta, innocent, quan "apechuguaves" amb feines que no et pertoquaven, per les que no et pagaven, perquè encara et "compensava", encara hi estaves disposat... quantes vegades? Imagino que tantes com faci falta. O fins que me'n cansi i els engegui a pastar fang. A veure qui guanya el pols.

Estil fosc-horrendo-hortera

Avui m'he adonat que he tingut la gran sort que els meus pares no han decorat casa seva en un estil que trobo per les cases d'amics i amigues meus: l'estil que jo li dic "estil fosc-horrendo-hortera". Mobles foscos, antiquadíssims ja, enoooormes, de formes recarregades i ampuloses... i "per més inri" rematats amb figuretes rollo lladró, tigres, ocells, alegories a ves a saber què..., marcs i més marcs de fotos platejats, un estil des del meu punt de vista súper hortera i carrincló! Per mostra un parell de fotos que s'apropen al que em refereixo. No podria viure envoltada d'aquests mobles. M'agraden molt més les línies clares (no tenen perquè ser rectes, però "clares", no sé si m'explico), els espais diàfans, els mobles clarets, o si són foscos, que contrastin amb el fons, i que no es mengin l'espai. Una mica un rollo ikea, per entendre'ns: funcional i decoratiu, però sense passar-se en cap dels dos aspectes. Mira, tonteries meves. :-)

Floretes

Avui em guardo les floretes (els "piropos", en castellà), me'ls guardo a la butxaca per tornar-los a escoltar en les hores baixes...

Santa xocolata

Què fàcil que semblen totes les decisions, totes les indecisions, tots els dubtes, tots els maldecaps… quan hi dones voltes davant d’un postre com aquest: pastís de xocolata amb gelat i mermelada de gerds…!

Torno i no torno

Avui creia que podria tornar a escriure al meu blog… Quan he sortit de casa aquest matí l’escala feia olor de café… mmm… he pensat que d’això n’escriuria un post… que em sortiria una nota inspiradíssima ara que per fi ha passat el maremoto d’obligacions que em desvetllaven (desvetllada 1, 2 i 3…!) i que no em deixaven dormir trnaquila, ni tampoc temps per escriure… Però es torna a confirmar que el temps és relatiu, i que ara que se suposa que he de tenir tot el temps del món per escriure… tinc ganes de fer tantes coses i estic ficada en tantes històries que torno i no torno al blog, perquè ARA MATEIX no tinc temps per esciure més. El post del l’escala amb olor de café es quedarà dins meu fins que torni a trobar una mica de tranquilitat d’esperit per escriure… Fins aviat, espero no trigar un mes un altre cop...

Desvetllada 3

Avui em torno a desvetllar a les sis de la matinada. no tinc cap obligació que m’obligui a llevar-me d’hora… podria dormir fins les dotze del migdia si volgués… Però una vegada més em desperta la necessitat imperiosa d’anar a fer un riuet… i una vegada més ja m’és moooolt difícil tornar a agafar el son. Avui ho he intentat durant tres quarts d’hora. Tres quarts d’hora intentant tornar a trobar la postura, intentant no pensar en res, sentint els sons del dormir del meu company…, fins que les passes de la veïna al pis de dalt, sentir com encén el llum, obre els calaixos de l’armari (van per terra, tenen rodes, per això els sento…), com puja la persiana de l’habitació… això m’ha forçat a aixecar-me. Intentaré fer com la meva amiga: escriure que el em neguiteja i intentar tornar-me a dormir… Ara que ho veig difícil… coneixent-me… Mira, la bateria del portàtil marcarà el temps que dediqui a escriure, ni més ni menys. Tinc un 41% (fa res era un 49%, això baixa de pressa! Segons diu la barra d’informació això equival a 1h 43 minuts. Segur que és menys, perquè ara ja està al 40% i diu que equival a 1:34… Sis menys deu del matí… podré comprovar les equivalències reals… Ara són les sis trenta… diu un 22% i ja surt la bateria en vermel… Ja he escrit el que volia escriure, ja m’he tret part del neguit… provaré de tornar-me a ficar el llit, ja que encara no clareja, encara és negra nit… Bona nit… ;-)

Dansa

si heu ballat ballet clàssic i algun dia teniu la oportunitat proveu de ballar danses africanes, o afroamericanes. La gestualitat del cos és TAN diferent...! en el ballet clàssic el que resulta estètic són les formes toves, rodones, o punxagudes però esbeltes; estirar, allargar, elevar... només veient el que s'arriba a fer amb els peus, que la natura ha fet per estar en contacte tota la planta amb el terra, i en el clàssic es balla a la punta del dit gros... buf! ja es veu que té un punt d'artificial, totalment mèrit humà, això està clar, però demana tant d'esforç, tanta dedicació, tant sacrifici...



les danses africanes o afroamericanes, en canvi, tenen el centre de gravetat més avall, més a prop del terra... es balla més en contacte amb la terra, més "avall". El que al clàssic és allargar, elevar, aquí és arrodonir, aixafar, trepitjar, ajupir... també es salta, però si es va amunt és per després tornar a baixar, com per dibuixar una pirueta sobre el terra... no sé si m'explico... A més té un punt de més llibertat, de menys sacrifici, de deixar-se portar pel so, per les sensacions del cos, pel ritme... si has ballat clàssic ballar àfrica és com una alliberació!



;-)

Desvetllada 2

Torno a estar desvetllada. Són dos quarts de sis del matí, d’un dia festiu… M’he desvetllat, i de tantes coses que m’han començat a passar pel cap ja no m’he tornat a dormir… uns tres quarts d’hora que dec haver estat voltant pel llit… buscant alguna postura còmoda… provant tots els mètodes que conec per dormir… Comptar ovelles no m’ha servit mai… la pissarra i l’esborrador avui impossible. L’esborrador m’ha deixat als deu minuts sobresaturat de feina. I el problema és que el cos em demana de dormir… els ulls em couen, aquella coïssor d’un dia feiner a les set del matí, quan el despertador sona però el teu rellotge intern et diu que encara no has descansat prou. Però no hi ha manera tu. Tot d’idees em venen al cap i no puc parar de pensar. Idees per escriure al blog, idees per apuntar a l’agenda, per apuntar a la llibreteta de les idees per quan no tinc l’agenda a mà… un reguitzell d’idees que aconsegueixen que m’aixequi del llit intentant fer el mínim soroll possible, intentant no despertar-lo, procurant arribar a la porta fent moviments lents i silents, com un lladregot… lladre de son… I ara un S.O.S: algú sap com puc solucionar aquest problema d’insomni intermitent…?

Extrems

Tot sovint els extrems es toquen.

Per parlar

A vegades sembla que les coses passin... per parlar.

Anar al mateix ritme

Cadascú té el seu ritme, sí. Però en temes de convivència de parella, si bé és veritat que vegades cal acceptar el ritme que té l'altre, a vegades convé ballar tots dos al mateix ritme, al mateix compàs... i què difícil pot arribar a ser... Si un estira massa l'altre es sent pressionat. Si l'altre s'arrepenja l'un troba que l'altre va massa lent... què difícil trobar el ritme intermig que s'escaigui a tots dos...

homes i neteja... una relació difícil?

La meva parella, un membre del gènere masculí, encara no s'ha adonat que a mi, personalment, com a moltes dones d'avui en dia, em "posa" que netegi la casa...! i em treu la líbido, però molt, trobar-me la cuina amb mosques i el lavabo... ejem, "ni te cuén"... Res a veure amb la imatge, anticuada, de l'home "cavernícola" guarro, demanegat i al qui la seva doneta "li" ha de fer tot. Paritat en les responsabilitats i les feines de la casa, ja!! I el més gros és que vaig veure en un reportatge de ciència del 33 que això té a veure amb una reacció instintiva d'algunes "femelles" de pensar que un "mascle" que sigui curós en la neteja, serà també atent i cuidadós amb la seva parella i la seva prole...!!! jajaja Però a mi em passa, en sèrio, que a banda que es pot viure amb un cert desordre i falta d'higiene, ...massa em ... destrempa!!!

Us passa a algú, femelles com jo...?

Ego-Blog-Ego...

Passejant pel ciberespai he anat a petar a un blog on he trobat aquesta cita (no contrastada, però ja pot ser que sigui certa, pq l’autor ha escrit sobre els blogs, ho he trobat per google): "Algo hay en el formato mismo de los blogs que parece fomentar un desarrollo casi canceroso de nuestro ego" John Hiler. L’apunto perquè hi vull pensar.

Talpa europaea

Tinc una amiga que em diu que l’animal que més m’escau és un talp… jo al principi pensava… que soc com cega per segons quines coses…? Però es veu que es referia a que sempre surto per aquí i per allà molt ràpid, com un talp, excavant galeries i més galeries i traient el cap ara i adès… és a dir, que no paro, sempre estic fent coses, engegant projectes… i val a dir que és força veritat... i a més... és que m’encanta!

Distraccions

Quan m’he de posar a fer “feina”, se m’acuden milers de coses més interessants per fer… I el pitjor de tot és que no em reprimeixo i ho faig…!!!

Desvetllada

Estic desvetllada… desvetlladíssima… tots els sons de la nit em parlen… no puc parar de pensar… El truquillo de la pissarra i el borrador no em funcionen avui… fins i tot si em decideixo a comptar ovelles em venen imatges entre número i número… el meu cervell s’ha ingeniat la manera de pensar sense paraules, amb imatges… No hi ha manera de posar-se a dormir… doncs escriuré posts.