La meva bici

Avui he recuperat la meva bici...! no és que l'hagués perduda, no... és que no me'n recordava que la tenia...! Resulta que al pis del meu pare, on vivia quan era petita, hi ha un "cuartuchu" a la porteria on s'hi deixen les bicis, i com que el volen pintar, han demanat a tots els veïns que treguin les seves bicis. El cas és que m'ha trucat mon pare per dir-me que a veure si podia passar a reconèixer quina era la meva, i jo ni me'n recordava que tenia bici...! una mountain bike per més senyes...!

Doncs a mida que anava cap allà anava pensant... tenia una bici...? i com era...? no recordo ni el color... ni quan la feia servir... però poc a poc la sensació que sí que n'havia tinguda una era cada cop més intens... començava a recordar que la feia servir per anar a la facultat... des del centre de la ciutat.... siiii! cada cop me'n recordava més i més...!

El cas és que quan he entrat al quartet i he fet una primera repassada, no l'he reconeguda, la meva bici...! buscava una de noia, de les que tenen el quadre més avall, i de fet només n'hi havia una entre les bicis que quedaven, però li he passat la vista així per sobre i no m'ha semblat la meva... m'han despistat unes taques de pintura blanca al seient que algú li deu haver fet volent o sense voler en tants anys d'abandonament... i no ha sigut fins al cap d'una estona que m'he parat a mirar-la bé que l'he reconeguda...

siiii.... aquell color, aquella forquilla d'un color diferent al de la resta de la bici..., la cistella, agafada amb un candauet..., la llum del darrera..., l'enganxina de quan la vaig tenir en un parc municipal...! (això ha estat bastant definitiu...) però finalment el candau... Ha estat l'element que més ha activat els mecanismes de la memòria... He recordat com el guardava en el mateix quadre i com en circular em fregava la cama... i que no podia moure gaire la base del candau perquè si ho feia tibava els frens i em feia anar malament...!
I tot plegat m'ha fet recordar les meves anades i vingudes d'elisabets a la facultat, creuant la ciutat pel carril bici, sempre que podia... caram quina pujada... estava en forma aleshores...!
I el gust de la baixada en tornar, sense haver gairebé ni de pedalar...

És ben curiós això de la memòria... com una cosa que no tenies en absolut present... ho havies "oblidat" pot tornar a fer-se present i ben intens quan la "recordes"... Recordo que a filo ens havien explciat alguna cosa de Plató crec que era, referent a la nèmesis... que deia alguna cosa així que tot el que sabem de fet és perquè ja ho sabíem però ho hem oblidat... era així...? ai, ara no ho recordo... ;)