Gran apagada

Veïns

És curiós... avui que estic acabant una feina que he d'entregar demà al matí, potser pel fet que no és meva, i pel fet que sé que l'acabaré a temps, no em molesten els sorolls dels veïns. Avui no em molesta tant com altres dies el nen de dalt, el "nen mamut" que li diem nosaltres, amb els seus crits, les seves corredisses, les dels seus amiguets ("¡Mamá, bajamos al parque!" bieeeen!, penso jo tot i això). No em molesta i fins i tot em fa gràcia sentir la sintonia de la distribuïdora de turno quan el veí de sota engega el DVD i la seva sessió de diumenge de home cinema amb el dolby surround a tot drap... Avui fins i tot jugo a intentar endevinar quina película deu ser... Avui no és de batalles navals, de canonades o guerres d'avions, per sort; se sent música de ball, com si fos una d'aquelles pelis dels anys quaranta que comencen amb una banda de jazz tocant en un "guateque" i la càmara va fent un zoom cap a la que serà la parella protagonista... Apa, a seguir treballant amb el so de fons de la vida en comunitat... de veïns. :-)

Quines ganes

quines ganes m'han agafat de cop, asseguda davant de l'ordinador, d'estar en un chiringuito de platja, a la fresqueta de l'ombra d'un teulat de canyes, prenent uns chocos, olives i patates chips, amb una clareta ben fresqueta, en biquini i amb la pell calenta del sol... esperant un dinar d'estiuet... jooorl... ja queda menys... :)