Desvetllada 3

Avui em torno a desvetllar a les sis de la matinada. no tinc cap obligació que m’obligui a llevar-me d’hora… podria dormir fins les dotze del migdia si volgués… Però una vegada més em desperta la necessitat imperiosa d’anar a fer un riuet… i una vegada més ja m’és moooolt difícil tornar a agafar el son. Avui ho he intentat durant tres quarts d’hora. Tres quarts d’hora intentant tornar a trobar la postura, intentant no pensar en res, sentint els sons del dormir del meu company…, fins que les passes de la veïna al pis de dalt, sentir com encén el llum, obre els calaixos de l’armari (van per terra, tenen rodes, per això els sento…), com puja la persiana de l’habitació… això m’ha forçat a aixecar-me. Intentaré fer com la meva amiga: escriure que el em neguiteja i intentar tornar-me a dormir… Ara que ho veig difícil… coneixent-me… Mira, la bateria del portàtil marcarà el temps que dediqui a escriure, ni més ni menys. Tinc un 41% (fa res era un 49%, això baixa de pressa! Segons diu la barra d’informació això equival a 1h 43 minuts. Segur que és menys, perquè ara ja està al 40% i diu que equival a 1:34… Sis menys deu del matí… podré comprovar les equivalències reals… Ara són les sis trenta… diu un 22% i ja surt la bateria en vermel… Ja he escrit el que volia escriure, ja m’he tret part del neguit… provaré de tornar-me a ficar el llit, ja que encara no clareja, encara és negra nit… Bona nit… ;-)

Dansa

si heu ballat ballet clàssic i algun dia teniu la oportunitat proveu de ballar danses africanes, o afroamericanes. La gestualitat del cos és TAN diferent...! en el ballet clàssic el que resulta estètic són les formes toves, rodones, o punxagudes però esbeltes; estirar, allargar, elevar... només veient el que s'arriba a fer amb els peus, que la natura ha fet per estar en contacte tota la planta amb el terra, i en el clàssic es balla a la punta del dit gros... buf! ja es veu que té un punt d'artificial, totalment mèrit humà, això està clar, però demana tant d'esforç, tanta dedicació, tant sacrifici...



les danses africanes o afroamericanes, en canvi, tenen el centre de gravetat més avall, més a prop del terra... es balla més en contacte amb la terra, més "avall". El que al clàssic és allargar, elevar, aquí és arrodonir, aixafar, trepitjar, ajupir... també es salta, però si es va amunt és per després tornar a baixar, com per dibuixar una pirueta sobre el terra... no sé si m'explico... A més té un punt de més llibertat, de menys sacrifici, de deixar-se portar pel so, per les sensacions del cos, pel ritme... si has ballat clàssic ballar àfrica és com una alliberació!



;-)

Desvetllada 2

Torno a estar desvetllada. Són dos quarts de sis del matí, d’un dia festiu… M’he desvetllat, i de tantes coses que m’han començat a passar pel cap ja no m’he tornat a dormir… uns tres quarts d’hora que dec haver estat voltant pel llit… buscant alguna postura còmoda… provant tots els mètodes que conec per dormir… Comptar ovelles no m’ha servit mai… la pissarra i l’esborrador avui impossible. L’esborrador m’ha deixat als deu minuts sobresaturat de feina. I el problema és que el cos em demana de dormir… els ulls em couen, aquella coïssor d’un dia feiner a les set del matí, quan el despertador sona però el teu rellotge intern et diu que encara no has descansat prou. Però no hi ha manera tu. Tot d’idees em venen al cap i no puc parar de pensar. Idees per escriure al blog, idees per apuntar a l’agenda, per apuntar a la llibreteta de les idees per quan no tinc l’agenda a mà… un reguitzell d’idees que aconsegueixen que m’aixequi del llit intentant fer el mínim soroll possible, intentant no despertar-lo, procurant arribar a la porta fent moviments lents i silents, com un lladregot… lladre de son… I ara un S.O.S: algú sap com puc solucionar aquest problema d’insomni intermitent…?

Extrems

Tot sovint els extrems es toquen.

Per parlar

A vegades sembla que les coses passin... per parlar.

Anar al mateix ritme

Cadascú té el seu ritme, sí. Però en temes de convivència de parella, si bé és veritat que vegades cal acceptar el ritme que té l'altre, a vegades convé ballar tots dos al mateix ritme, al mateix compàs... i què difícil pot arribar a ser... Si un estira massa l'altre es sent pressionat. Si l'altre s'arrepenja l'un troba que l'altre va massa lent... què difícil trobar el ritme intermig que s'escaigui a tots dos...

homes i neteja... una relació difícil?

La meva parella, un membre del gènere masculí, encara no s'ha adonat que a mi, personalment, com a moltes dones d'avui en dia, em "posa" que netegi la casa...! i em treu la líbido, però molt, trobar-me la cuina amb mosques i el lavabo... ejem, "ni te cuén"... Res a veure amb la imatge, anticuada, de l'home "cavernícola" guarro, demanegat i al qui la seva doneta "li" ha de fer tot. Paritat en les responsabilitats i les feines de la casa, ja!! I el més gros és que vaig veure en un reportatge de ciència del 33 que això té a veure amb una reacció instintiva d'algunes "femelles" de pensar que un "mascle" que sigui curós en la neteja, serà també atent i cuidadós amb la seva parella i la seva prole...!!! jajaja Però a mi em passa, en sèrio, que a banda que es pot viure amb un cert desordre i falta d'higiene, ...massa em ... destrempa!!!

Us passa a algú, femelles com jo...?

Ego-Blog-Ego...

Passejant pel ciberespai he anat a petar a un blog on he trobat aquesta cita (no contrastada, però ja pot ser que sigui certa, pq l’autor ha escrit sobre els blogs, ho he trobat per google): "Algo hay en el formato mismo de los blogs que parece fomentar un desarrollo casi canceroso de nuestro ego" John Hiler. L’apunto perquè hi vull pensar.

Talpa europaea

Tinc una amiga que em diu que l’animal que més m’escau és un talp… jo al principi pensava… que soc com cega per segons quines coses…? Però es veu que es referia a que sempre surto per aquí i per allà molt ràpid, com un talp, excavant galeries i més galeries i traient el cap ara i adès… és a dir, que no paro, sempre estic fent coses, engegant projectes… i val a dir que és força veritat... i a més... és que m’encanta!

Distraccions

Quan m’he de posar a fer “feina”, se m’acuden milers de coses més interessants per fer… I el pitjor de tot és que no em reprimeixo i ho faig…!!!

Desvetllada

Estic desvetllada… desvetlladíssima… tots els sons de la nit em parlen… no puc parar de pensar… El truquillo de la pissarra i el borrador no em funcionen avui… fins i tot si em decideixo a comptar ovelles em venen imatges entre número i número… el meu cervell s’ha ingeniat la manera de pensar sense paraules, amb imatges… No hi ha manera de posar-se a dormir… doncs escriuré posts.