www.flickr.com

dimecres, de febrer 14, 2007

Estimar-se saludablement


...que important és que la teva parella accepti i recolzi les teves decisions, per equivocades que li puguin semblar. Que valori els teus reptes, les teves il·lusions, les teves necessitats... Què important és sentir-se molt i molt estimat, i que el seu amor t'abraci fort, fort, però és molt important també que l'amor no constrenyi, no ofegui, que deixi respirar. Que accepti eixamplar horitzons més enllà de l'espiral tendra i dolça però centrípeta en què es pot arribar a convertir una relació de parella, per molt que s'estimin els seus membres, si no la deixem respirar... obrir-se... I això passa per acceptar que no sempre hem d’estar junts, a tothora, per tot... si “sortim” de la parella tindrem més que explicar-nos quan ens retrobem, tindrem a més, l’alegria del retrobament...! idees que em venen al cap sobre això de l’estimar-se...

Amar no es mirarse el uno al otro, es mirar juntos en la misma dirección (A. Saint Exupéry)

dimecres, de febrer 07, 2007

Manipulacions

MANIPULACIONES
7 series de estiramientos prácticos que nos colocan en el juego de la alineación, la respiración, la relajación en un proceso que nos conduce a estudiar el cuerpo en la alternancia de la disponibilidad de tocar, de ser receptor o emisor de estimulaciones, se trata de observar el cuerpo y todo lo que nos constituye como personas: estructura ósea y nerviosa.

un gustarro, vamos...

dimarts, de febrer 06, 2007

La meva bici



Avui he recuperat la meva bici...! no és que l'hagués perduda, no... és que no me'n recordava que la tenia...! Resulta que al pis del meu pare, on vivia quan era petita, hi ha un "cuartuchu" a la porteria on s'hi deixen les bicis, i com que el volen pintar, han demanat a tots els veïns que treguin les seves bicis. El cas és que m'ha trucat mon pare per dir-me que a veure si podia passar a reconèixer quina era la meva, i jo ni me'n recordava que tenia bici...! una mountain bike per més senyes...!

Doncs a mida que anava cap allà anava pensant... tenia una bici...? i com era...? no recordo ni el color... ni quan la feia servir... però poc a poc la sensació que sí que n'havia tinguda una era cada cop més intens... començava a recordar que la feia servir per anar a la facultat... des del centre de la ciutat.... siiii! cada cop me'n recordava més i més...!

El cas és que quan he entrat al quartet i he fet una primera repassada, no l'he reconeguda, la meva bici...! buscava una de noia, de les que tenen el quadre més avall, i de fet només n'hi havia una entre les bicis que quedaven, però li he passat la vista així per sobre i no m'ha semblat la meva... m'han despistat unes taques de pintura blanca al seient que algú li deu haver fet volent o sense voler en tants anys d'abandonament... i no ha sigut fins al cap d'una estona que m'he parat a mirar-la bé que l'he reconeguda...

siiii.... aquell color, aquella forquilla d'un color diferent al de la resta de la bici..., la cistella, agafada amb un candauet..., la llum del darrera..., l'enganxina de quan la vaig tenir en un parc municipal...! (això ha estat bastant definitiu...) però finalment el candau... Ha estat l'element que més ha activat els mecanismes de la memòria... He recordat com el guardava en el mateix quadre i com en circular em fregava la cama... i que no podia moure gaire la base del candau perquè si ho feia tibava els frens i em feia anar malament...!
I tot plegat m'ha fet recordar les meves anades i vingudes d'elisabets a la facultat, creuant la ciutat pel carril bici, sempre que podia... caram quina pujada... estava en forma aleshores...!
I el gust de la baixada en tornar, sense haver gairebé ni de pedalar...

És ben curiós això de la memòria... com una cosa que no tenies en absolut present... ho havies "oblidat" pot tornar a fer-se present i ben intens quan la "recordes"... Recordo que a filo ens havien explciat alguna cosa de Plató crec que era, referent a la nèmesis... que deia alguna cosa així que tot el que sabem de fet és perquè ja ho sabíem però ho hem oblidat... era així...? ai, ara no ho recordo... ;)

dilluns, de febrer 05, 2007

Gairebé

Sembla que una de les dues esperes demà s'acabarà...! ole ole... seguiremos informando ;)