Torno i no torno

Avui creia que podria tornar a escriure al meu blog… Quan he sortit de casa aquest matí l’escala feia olor de café… mmm… he pensat que d’això n’escriuria un post… que em sortiria una nota inspiradíssima ara que per fi ha passat el maremoto d’obligacions que em desvetllaven (desvetllada 1, 2 i 3…!) i que no em deixaven dormir trnaquila, ni tampoc temps per escriure… Però es torna a confirmar que el temps és relatiu, i que ara que se suposa que he de tenir tot el temps del món per escriure… tinc ganes de fer tantes coses i estic ficada en tantes històries que torno i no torno al blog, perquè ARA MATEIX no tinc temps per esciure més. El post del l’escala amb olor de café es quedarà dins meu fins que torni a trobar una mica de tranquilitat d’esperit per escriure… Fins aviat, espero no trigar un mes un altre cop...