Això no pot ser
.jpg)
No he acabat d'agafar el ritme; no me l'he cregut. Ni la facilitat d'agafar pàrquing em motiva prou... Ara m'excuso amb lo d'agafar el bicing, i ja veuràs, em passarà que alguna vegada no hi haurà bici... i ja hi som: tornaré a tenir l'excusa per arribar tard...
Aixxx...
Sembla com si en les feines, si no estic rodejada de gent, i per tant, d’"observadors", no me l'acabo de prendre seriosament... A lo de la biblioteca on faig de voluntària estic les dues hores com un clau, sense parar, i no m'entero ni de la gana. A veure, en puc tenir, però com que no tinc mes remei que aguantar, aguanto i no és per tant... En canvi si això em passa a l'arxiu, com que ningú em controla, m'aixeco per anar a picar alguna cosa..., per fer un descanset... no s’hi val!
posted by llunaimarionesipluja at 7:45 p. m.
2 Comments:
Nena, devem ser pastadetes tu i jo (llegeixo en ordre invers els articles, eh? cronològic; vull dir que aquest comentari té sentit relacionat amb l'anterior ;-))perquè a mi em passa tres quarts del mateix! Jo necessito que em controlin, que em marquin pautes a la feina, perquè, si no, em disperso. Necessito una mica d'"estrès", si no, em deixo anar i malamentu raiu caraiu, jeje.
ostres, sí... i tant q tenim coses en comú...; a tu també et passa doncs que treballes millor sota pressió? els dies abans de les entregues de feina/treballs m'entra tota la inspiració i les ganes de cop...! és una mica murga però, no poder tirar de la força de voluntat i prou... Ara q jo ha arribat un punt que faig allò de "si no puedes con tu enemigo, únete a él", i ja no m'estresso quan m'entren mandritis i a darrera hora he de córrer... ja ho assumeixo i llestos; tot i que no m'agrada de moment ha estat la manera q he trobat de no "flagelar-me"... jeje :)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home