Que noooooooooo
Que NO és la meva feina. No ho penso fer. Quaaaantes vegades hauré de marcar els límits i dir QUE NO, sigui de forma oberta o encoberta, o directament no fer-ho, perquè s'adonin d'una vegada per totes que ja no "trago" com quan era més joveneta, innocent, quan "apechuguaves" amb feines que no et pertoquaven, per les que no et pagaven, perquè encara et "compensava", encara hi estaves disposat... quantes vegades? Imagino que tantes com faci falta. O fins que me'n cansi i els engegui a pastar fang. A veure qui guanya el pols.
posted by llunaimarionesipluja at 4:29 p. m.
2 Comments:
Aix, això de saber dir que no... Jo me'n surto força bé en algunes coses (tema rebutjar feines), però no tan bé en d'altres... (temes personals, diguem)
si només fos rebutjar feines rai... però quan es tracta de subtileses sobre si tal cosa forma part de les teves "obligacions"... és fotut a vegades però has d'anar aprenent a posar límits a les feines pq sinó la gent va carregant pq pensen o pq veuen que tu "tragues", oi?
en el tema personal sí que em resulta més fàcil dir que no, veus... Un dia t'explicaré una anècdota sucoseta... jeje
Publica un comentari a l'entrada
<< Home